[adusar]

Retour 

1. v. tr. dir.

'pratiquer'

LibMorZ 66: Enemistaz recep a tart. Amistaz ausa atrempadament.

LibScintW 56D,8: Li fervors de dreitura deu enaissi esser aüsada contra las felonessas obras dels prosmes que li virtuz de suavetat no sia laissada en la fervor de districtio.

LibScintW 58A,10: Cel cre verament que aüsa obrant so que cre.

RecChantCorrRecMéd 298,17: … que si caranta formigas son cueytas ambe suc d'albers, dadas en brevage… non auza(r) forssa de jazer ambe femna

2. v. pr.

a. s'a. (a) 's'exercer (à)'

NTestParW 375, 7: Mas esquiva las non‑covenhablas faulas e las vanas, mas adusa tu meteis a piatat.

LibScintW 64A,21: E vistet vos si cum amic de deu de las viallas de misericordia e aüsat vos a misericordia.

LibScintW 65D,23: Mals hom viu per so que si coverta o per so que·l bos si aüsse.

b. s'a. de 's'habituer à'

PAlvPRogA 51,24: Nuls hom del mon non a pretz uert, / quan uol daurar e pueys lima, / per qu'es fols sel que·s n'aüzec, / pos ue que bes no i reuerta

3. adusat p. p. /adj.

a. a. a, de 'habitué à'

CansAntSP 54: «Arloïs,» dis lo reis, «guarda no m'en mentir – / si tu es aüsatz de gabs e d'escarnir.

NTestParW 390,14: … es dels perfiegs, d'aycels li cal an sens aüzat per costuma a detriament de be o de mal

b. es a. impers. 'il est d'usage'

v. 1143 RouergueChartPrB 41,65: E li ome d'esta vila aun establit entr' elz et ab los sennors que li forner ni li poster non prengo re dels omes ni de las femenas d'esta vila por aitant quant ausad fo, scilicet de coiza ·ᴠɪ· d. o del sester ·ɪ· d.

4. adusat p. p. subst.

'celui qui est exercé'

NTestLyonW 532,11: Mais tota disciplina en present acertas es vista no esser de gaug, mais de tristor, mais apres redar als azusatz per lei fruit mout apagable de dreitura.

NTestParW 401,11: Mas certas tota disciplina es vista en prezent non esser de gaug, mas de tristicia; mas rendra per ley fruc de pas de drechura als aüzatz per ella.